viernes, 28 de octubre de 2011

Com parlar bé en públic

El divendres dia 28 d'octubre vam comentar  el llibre que es titula "Com parlar bé en públic" a classe de Coed amb la professora Rosa Soler Prat. Entre tota la classe vam destacar el més important i vam fer un anàlisi bastant a fons del contingut del llibre.

En primer lloc, afirmo que he aprofundit molt aquest llibre i m'ha ajudat a plantajar-me una sèrie de qüestions i cada capítol que llegia em donava resposta a les meves qüestions plantejades anteriorment. Vull destacar que molts dels conceptes esmentats en aquest llibre, reflexions o consells que m'han sigut molt útils i els he utilitzat per portar a terme exposicions, lectura en veu alta i la recitació d'un poema. Per tot això i molt més he de dir que aquest llibre és un suport molt important per les persones que tenen una gran dificultat parlar en públic i també per les persones que ja en saben ajuda  a millorar petits detalles alhora de parlar en públic.


En segon lloc, la lectura d'aquest llibre m'ha permès adonar-m'en que parlar en públic no és gens fàcil i que suposa un gran esforç. Breument, aquest llibre dóna uns petits consells per vençer la por, controlar el nervis, realitzar un discurs amb un guió lògic i coherent...

Finalment, penso que aquest llibre en aquests moments m'està sent molt útil i en un futur jaq ue el tindré en compte quan hagi de parlar en públic.




Comunicació Digital

El divendres 28 d'octubre  a classe de Coed hem visualitzat un vídeo de Guillermo Orozco Gómez on parlava sobre la comunicació digital.

Les idees principals són les següents:

- Usuaris crítics i competents davant d'un ordinador.
- La família i l'escola han de reconduir als joves i aconseguir que la tecnologísa sigui l'únic referent  
  pels joves.
- Hem de desenvolupar competencies comunicatives mínimes.
- Hem de treballar sobre l'alfabetització de la lógica.
- Desenvolupar una pedagogia de cada tecnologia.
- Hem de dissenyar pedagogies.
- Hem de tenir clar que les competencies les hem de desenvolupar per poder arribar a una     
  alfabetització múltiple.
- Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat educativa.

En resum, dir que Guillermo Orozco Gómez parla sobre els canvis que s'haurien de fer en el món digital. També, afirma que l'educació no està acompanyada d'una reflexió pedagògica.
Per últim, fa referència  a les necessitats actuals a nivell educatiu ja que avui en dia els ordinadors no están dotats perquè els infants tinguin accés.



jueves, 27 de octubre de 2011

Wikipèdia, normativa i fiabilitat de la wikipèdia

El dojous dia 27 d'octubre a classe de Gtic vam parlar sobre la wikipedia, normativa i fiabilitat de la wikipèdia.

En primer lloc, comparteixo aquesta petita idea sobre el llibre d'estil de la vikipèdia perquè considero que és molt important tenir la màxima informació per realitzar un ús correcte de la wikipèdia.


El llibre d'estil té per objectiu que les coses es facin de manera semblant. Tot i que les normes següents no són indiscutibles, hauries de tenir bons motius per no respectar-les, i buscar un mínim consens abans de fer-ho. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, la Viquipèdia serà més fàcil de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcil d'escriure i editar.
D'altra banda, vull destacar que una escriptura clara, informativa i imparcial és sempre més important que la presentació o l'estructura.

En segon lloc, més enllà del volum de continguts, a nivell pedagògic el treball amb la Viquipèdia aporta uns valors intangibles de gran importància educativa.

- Donar a conèixer la Viquipèdia, implica explicar que el seu contingut es genera de forma voluntària i que tots podem contribuir-hi.

- La participació en el projecte, comporta el respecte a les regles que la comunitat viquipedista s'ha donat, així com l'observació de la legislació sobre propietat intel·lectual.

-  La contribució a la Viquipèdia permet posar en pràctica els objectius educatius de la competència digital i l'exercici de les responsabilitats de la ciutadania digital.

En tercer lloc, per ampliar el tema treballat a classe he cregut convenient fer referència  a alguns dels projectes germans de la wikipedia com per exemple:




                                                                   Wikimedia Commons






D'aquest projecte eduwiki.cat és de gran inetrès llegir les normes d'estil i els seus principis pedagògics ja que es poden aplicar a qualsevol tasca escrita per treballar amb un grup-classe.

L'Eduwiki és la wiki per a l'alumnat dels 6 als 16 anys. Nens i nenes poden començar per la Primerawiki, mentre que els i les joves tenen l'espai Wikijove.
És un espai col·laboratiu, on participen moltes persones des de diferents centres educatius d'arreu de Catalunya, en català i seguint uns principis normatius. Visiteu els protocols de publicació, models d'entrada i tutorials per participar amb les vostres contribucions.


miércoles, 26 de octubre de 2011

Software lliure i software privatiu


El dimecres dia 26 d'octubre a classe de Gtic vam parlar sobre el software de fuentes abiertas.
A continuació  podreu visualitzar 10 raons perquè reflexioneu i penseu sobre aquest tema i cal tenir en compte aquesta informació per saber quin model d'educació vull transmetre i perquè.

 10. Razones para elegir software de Fuentes Abiertas en la educación.

1. Contribuye a formar personas libres, independientes, críticas y autónomas.
2. Permite enseñar con herramientas adaptadas a la realidad del alumnado.
3. Crea una Comunidad de Conocimiento Compartido.
4. Favorece en la persona la libertad de elección tecnológica.
5. Evoluciona rápidamente y permite una eficaz solución de los problemas.
6. Una solución madura, con experiencias de éxito en el entorno educativo español.
7. Permite ahorrar costes en la implantación, el mantenimiento y la gestión de los centros educativos.
8. Facilita que el alumnado disponga en su casa de las mismas herramientas educativas que utilizan en su centro educativo, y de forma 100% legal.
9. Garantiza la seguridad.
10.Potencia la innovación de productos y servicios a través de empresas locales.

En definitiva, el Software de Fuentes Abiertas és un model educatiu en sí mateix; lliure, democàtic, sostenible i tecnológicament competitiu, i és l'opció ideal per l'ús de la tecnologia a l'aula.

A continuació, podreu visualitzar un vídeo de  Richard Stallman que parla sobre el software lliure i la repercussió que té en l'educació actualment.



.

martes, 25 de octubre de 2011

Lectura en veu alta

El dimarts dia 25 d'octubre vaig realitzar la lectura en veu alta d'un conte del japó anomenat " La Muntanya on s'abandonaven els ancians". Aquest conte l'he extret d'un llibre que es diu "Mites, contes i llegendes dels cinc continents narrats per José Manuel de Prada Samper; il·lustracions de Lluís Filella.

             








Després de fer la lectura en veu alta per els meus companys de seminari; la professora Rosa Soler Prat i la resta dels meus companys van fer una valoració de la meva lectura.  

En primer lloc, he de dir que durant la lectura em vaig sentir molt segura de mi mateixa i vaig assolir els objectius que em vaig plantejar inicialment. També, vaig tenir molta cura amb les pauses, la mirada i sobretot llegir poc a poc.
En definitiva, mai havia realitzat una lectura en veu alta tenint en comtpte tants aspectes i he de dir que em va agradar i em vaig sentir molt còmode i escoltada pels meus companys. Gràcies aquest exercici m'he adonat que m'agrda llegir per els altres, ser escoltada i que valorin la meva feina.
Seguidament, entre tots vam analitzar els aspecte positius i negatius de la meva lectura. En primer lloc, van destacar que havia entonat molt bé i havia recalcat molt en els signes d'admiració.

Valoració de la lectura en veu alta

- Aspectes positius:

La mirada: adequada ja que mirava continuament a totes bandes i una mirada convincent.

Velocitat:  correcte; és a dir, durant la meva lectura vaig llegir amb una velocitat que va permetre que les meves companyes tinguèssin temps de fer-se la seva idea mentalment de tot allò que jo anava dient sense cap mena de dificultat.

Vocalització: força bé, tot i que sempre es pot millorar.

Articulació: correcte però he d'afirmar que és l'aspecte que més he de treballar per arribar a una lectura en veu alta excel·lent.

- Aspectes a millorar:

En primer lloc, dir que podria millorar en l'articulació d'alguns fonemes i treballar més profundament le sparaules amb més difucultat alhora d'articular per treballar i relaxar l'aparell bocofonador amb l'objectiu d'aconseguir una adequada articualació.




























Tractament d'imatge digital (GIMP)

El 25 d'octubre a classe de GTIC vam treballar amb el programa (Gimp). Tot seguit el professor Jordi Simón ens va proporciona informació sobre el tractament d'imatge digital necessària per poder fer l'activitat.

El mapa de bits és aquell en el que la imatge es composa en un àrea rectangular a partir d'una matriu de punts anomenats píxels. Es pot manipular amb el Gimp o el photoshop però nosaltres hem utilitzat el Gimp perquè és un programa lliure i gratuït.

Les característiques ,és importants d'aquestes imatges són:

- La grandària: que fa de referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment es mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals que té. Els megapíxels són les dimensions màximes que podrà tenir aquella imatge.

- El pes: és el que ocupa la imatge en memòria i es mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

  100MB = 1GB 

- La profunditat de color: fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

- La resolució: és la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada (1=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a le spossibilitats del propi medi físic( una pantalla, un paper...).

En definitiva, la qualitat d'una imatge depèn de la càmera. També, depèn dels píxels ja que si la imatge té més píxels millor é sla qualitat de la fotografia. Tot i que la qualitat de píxels no sempre significa que sigui bona la qualitat de la imatge.

En segon lloc, després de practicar amb aquesta eina el professor ens va demanar que fèssim tres petits exercicis utilitzant l'eina(Gimp) treballada a classe. La pràctica consistia en retallar, escalar i retocar una imatge. Seguidament, us explicaré tot el procés i podreu visualitzar el resultat final dels tres exercicis realitzats.
En primer lloc he retallat un fragment de la imatge original.Un cop que tenia la imatge retallada, la he guardat a un fitxer independent. Seguidament,he pujat la imatge retallada en el blog.
En segon lloc, he reduït el nombre de píxels del conjunt de la imatge. A continuació, he guardat la imatge en un fitxer independent i finalment he pujat la imatge escalada en el blog.
En tercer lloc, he tret tres elements de la imatge i hl'he guardat en un fitxer independent. Finalment he pujat la imatge retocada al blog.

lunes, 24 de octubre de 2011

Descripció

Sap escoltar de debò











                     
El dilluns 24 d'octubre a  classe de Coed hem realitzat una exposició fotogràfica. Aquesta exposició ha consistit en realitzar una fotografia i una descripció d'una companya de classe i després exposar-ho a tota la classe. Cm podeu observar jo he escollit a la meva compaya Alba Martínez.
L'activitat ha tingut dues parts:
En primer lloc, hem convertit la classe de Coed en un museu ja que cadascú ha penjat la seva fotografia amb el peu de pàgina de la companya escollida. Després, hem anat analitzant cada fotografia i hem explicat el perquè de la imatge i què voliem transmetre amb l'ajuda de la professora de Coed Rosa Soler Prat.
En segon lloc, hem entregat la descripció a un full a part sobre la nostra companya. Seguidemanet, podreu observar la descripció qye vaig fer a la mev acompanya Alba Martínez.



                                                  Descripció


Era un dia ple de novetat. Un dia insegur i vergonyós. Estaves envoltada de gent desconeguda i impacient per agafar aquells papers. Tu miraves i miraves a un costat i a l’altre sense saber que fer. La gent passava i passava i la teva mirada a l’aire estava.

Llavors va aparèixer una persona desconeguda però petita que et va mirar. I tu vas pensar ella m’entén. Al cap de cinc minuts, aquesta persona es va dirigir a tu i et va donar aquells papers. Em la teva mirada li vas agrair la seva acció.

Dues hores més tard, estaves asseguda  a la vora d’aquella persona petita i desconeguda. Estaves neguitosa però alhora tranquil·la. La miraves desconcertada perquè realment no sabies que feies asseguda el costat d’aquella noia.

Ja no tenies por ni inseguretat sinó que et senties a gust i escoltada. Aquell sentiment d’angoixa s’havia convertit en un sentiment de curiositat.

Per què aquest sentiment de curiositat?...


Mitjançant aquesta activitat he pogut observar i ser conscient que transmetre un missatge no és gens fàcil ja que has tenir en compte molts factors alhora de fer-ho.
També, hem treballat la focalització de la fotografia, els colors, la llum...i hem après a transmetre un missatge de la manera més simple perquè el receptor pugui entendre el missatge sense cap mena de dificultat.
D'altra banda, m'ha sorprès el fet que una idea pot ser entesa de diferents maneres perquè no tots sóm iguals, cadascú interpreta mitjançant els seus ulls.
En definitiva, una exposició fotogràfica és molt interessant. Considero que qualsevol exposició és art ja que no tothom sap descriure allò que realment vol descriure. És molt complex trobar les paraules claus, simples i una imatge coherent amb el missatge que volem transmetre. Per tant, per tot això i molt més considero que aquesta activitat ha estat molt aprofitosa i he après a fer una descripció profunda.